És el moment… ARA!

Poses una cançó a l’atzar i sona aquella que et fa sentir tant bé…
Balles, tanques els ulls, et relaxes…
Fa que et pares a pensar. I te’n adones que no hi ha altre moment que el ARA…
I és que ARA és el moment, el moment de deixar d’escoltar soroll i començar a escoltar paraules.
És el moment d’obrir la ment, el cor.
És moment de tirar-te de cap, de ballar a descompàs i de riure molt fort…
De fer les coses perquè t’agraden, perquè vols, perquè et ve de gust…
És moment de ser tu, de ser jo, de ser NOSALTRES, i perdre la poca vergonya que ens queda…
Perquè qualsevol dia pot ser el principi d’una nova vida, d’una nova manera de veure el món.
Perqué sí, perquè els nostres millors moments, seràn els nostres millors records.
Perquè si fas el que sents, fas el correcte, i amb el temps aprens a expresar el que et passa, el que sents, el que ets. A expresar amb la veu o amb el silenci, amb el somriure, amb la mirada, amb el cor…
Que no se t’oblide somriure. Però per damunt de tot, viu, viu molt…

Anuncis

Si fas el que sents, fas el correcte.

Per molt que ho penses i ho raones, ets incapaç de fer altra cosa que el que sents. I si fas el que sents, fas el correcte. Potser no és el millor per a tu, però és el que has de fer… Escoltar el cor és més important que entendre el cap. És igual si no ho entens, la qüestió és que ho visques. Deixa’t d’històries, viu cada segon segons el que et vinga de gust. De la resta se n’ocupa el temps…

I després riu…

Hi ha coses a la vida que per molt que les penses no es poden evitar, així que, les coses hi ha que pensar-les, però no molt, no vaja a ser que et fagen mal…
I després riu… Perquè riure és la manera més bonica de trencar-se, com volent dir, i que li anem a fer…?
Així que tu somriu… Molt… I voràs com tot allò que mires sembla que brilla…

I un dia perquè sí…

I un dia, perque sí, coneixes eixe somriure entre un milió, detectes eixos ulls entre la multitut… i és aleshores quan ho saps, i sents que la paraula sempre, creada per una tendresa indescriptible, recobra més sentit que mai…
Perquè no hi ha límits…
Perquè estic exactament on vull estar…
I perquè avuí tinc ganes de brindar per tu… perquè fas màgia al nostre món…
Que no s’acaben mai els sentiments sincers…
Que no s’acaben mai els ulls que miren als ulls…
Que no…. que no s’acaben…